| Anecdotari |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
| Anècdota de la setmana | its coldSóc la Esther i estic a San Diego. La meva anécdota és amb el driver test. El meu nivell d’anglés a segons quins temes és nul, i tot s’ha de dir que tot i que tinc el carnet de conduir internacional a Barcelona no faig servir mai el cotxe.
Va ploure com mai ha plogut a San Diego, el profe no parlava gens d’espanyol i jo no entenia res del que m’estava dient que si Windshield wiper que si el defroster que si the emergency braker, jo dient-li: miri el meu cotxe és de segona mà i jo crec que no porta res de tot això. … tot s’ha de dir mai he conduit plovent.
Quan pujo al cotxe em diu: sing with your arms (en condicions normals aquesta frase la entenc) però amb els nervis vaig entendre que li mostres les mans i vaig pensar mira que simpàtic vol veure si estic nerviosa, ja, ja, ja imagina’t la cara que va posar quan li vaig ensenyar les mans (en modo bésame el anillo), ja, ja, ja
Poc a poc quan ja estàvem circulant els vidres s’anaven entelen cada cop més i no es veia res i jo que no tenia ni idea de quin botó havia d’apretar (vaig entendre lo del defroster), i vaig començar a baixar la meva finestra i la de l’examinador i al final l’home em diu: its cold!! I amb lo nerviosa que estava vaig començar a córrer i clar em va suspendre per conducció temerària, excés de velocitat amb poca visibilitat. Al final l’home no va poguer més i em va dir: aquest és el botó per desentelar els vidres. Buf de cop i volta es veia tot bé. Ja, ja, ja
omiromarti (Catalansalmon) | ![](https://www.catalansalmon.com/llibre/img/logo.png") Tenim un recull d'anècdotes de tot el món per posar en un llibre
T'apuntes a afegir la teva? | | Paginació: 12 | | | ... Un cura borratxo... tot un
espectacle! | 2008-10-22 (1/29) - Pujat per Laia S.G - Comparteix
A la setmaneta d'estar-me a Dublín (si
fa no fa), pujo a un bus la mar de feliç
haber-me après la ruta d'una vegada, i
al cap de dues paradetes se m'assenta al
costat un mossen... un mossen
torradisim, l'home em comença a parlar
sobre ves a saber què, i li dic, amb el
meu patètic anglés, "sorry I'm from
Barcelona, and I understan... nothin!!"
i el tiu em mira i em diu que tin
l'ànima fosca i que hauria d'anar a
cursos de lectura de la Biblia q
m'aniria molt bé per a la "pau
interior"... s'aixeca i baixa del bus
tot emprenyat i s'em queda mirant com si
fos la nena del exorcista!! | | | Com finalitzar el contracte de la
Unlimited Card de
Cineworld... | 2008-08-07 (2/29) - Pujat per Gem - Comparteix
Be, com molts sabeu, marxo per tornar
cap a terres catalanes (de moment i ja
veurem que pasa en un futur, que mai se
sap) i com una es legal (ejem...) vaig
preguntar com donar de baixa el
contracte de la "unlimited Card" de
Cineworld. Per obrir-la necessitaves
1000 coses, com sempre i per tot aqui, i
per tancar-la abans de finalitzar l'any
de contracte, has de presentar una prova
conforme marxes del pais... Ja teniu a
la Gemma pensant tot el dia: "I que els
hi porto? El precontracte de l'empresa
que em contracta? Pero si esta en
castella... tampoc entendrant res...
Potser em demanen un rebut d'alguna cosa
amb l'adreça d'alla...???" Toooot el dia
pensant... Be, doncs anem al Cine de
Parnell a preguntar.
Arribo alla, disposada a que em
demanessin el PPS, si vaig al lavabo,
amb quina regularitat, un rebut amb
adreça de Catalunya, el precontracte,
etc, etc, etc... I que em diuen? Que els
he d'enviar necessito la confirmacio de
compra del bitllet d'avio... I ara el
meu dubte es: quin bitllet volen... el
de la setmana passada el del dia que
marxo pero torno al cap de 2 dies per la
festa de la web, el de fa 2
mesos...???
Despres de tanta paperassa per tenir la
tarja... Ara nomes aixo??? Jo vull que
em demanin mes coses, que ja no hi estic
acostumada a que et demanin una cosa tan
simple!!!^^ico6.gif^^ | | | Un sms una mica "raret"... | 2008-05-19 (3/29) - Pujat per Gem - Comparteix
Doncs el típic, vas a veure la família,
tornes, baixes de l'avio i encens el
mòbil... Just 2 minuts després m'arriba
un sms que textualment deia "No hun on
the rip in dublin with some mates.Whats
ur sexy ass up to??" Imagineu-vos la
meva cara!!! Be, he de dir que la meitat
del sms no la vaig entendre, però la
pregunta final, la vaig pillar del
tot...
Resulta que s'havien equivocat i ni els
coneixia... Menys mal!!! | | | Dublin is like this! | 2008-05-14 (4/29) - Pujat per Gem - Comparteix
Si no us ho explico rebento!!! Encara en
tinc d'endarrerides, pero avui, em
pixava de riure!
Avui pujo a l'autobus i el panorama era
un invident (o no), una noia amb
problemes... be, que no hi tocava gaire
i llegint el "Metro" que en primera
plana hi deia "World has gone mad" i al
costat 2 iaios...
El tiu invident, cada vegada que
passavem alguna tia per davant deia algo
i et seguia "amb la mirada"... Jo, ni
entenia el que deia ni crec que ho
volgues entendre... I davant seu, la tia
aquesta llegint el Metro i preguntant-li
al cec i al conductor del bus que si era
cert que el mon s'havia tornat boig a
crits! I al costat, dos "abuelus" que no
els hi queia la dentadura de tant riure
de miracle!
Quin espectacle! Aixo nomes pot passar a
un bus aqui a Dublin!
| | | No es una anecdota però.... | 2007-08-01 (5/29) - Pujat per gemmapsico - Comparteix
He de dir-vos que em ric com una boixa
llegint les vostres històries. M'agrada,
disfruto i cada dia que puc entro i
inclus les rellegeixo, i us imagino....
Us animo a que seguiu així i si algun
dia em passa algo d'aquesta mena no
dubteu que us ho faré saber....
gràcies per aquestes estones..
gemma | | | Esmorzar traumàtic | 2007-07-04 (6/29) - Pujat per montse Rodri - Comparteix
L´any passat...ai no! L´anterior, vam
venir a Dublin per fer nit i marxar a
l´endemà cap a Longford. La cosa és que
abans d´agafar el tren cap a Longford
vam decidir anar a esmorzar a una
cafeteria molt mona ella, que fa
cantonada i que a davant te una estatua
d´un escriptor irlandès molt
important...J. Joyce?¿?¿?... :0)
Total, que entrem cap a dins i el rollo
era self service...en aquestes que els
meus companys desapareixen cafeteria
enllà i em deixen sola a la taula! I jo,
amb lo vergonyosa que soc vaig pensar: "
aimaria! hauré d´anar a buscar
l´esmorzar sense escoltes!...hauré de
parlar en anglès...i no se com funciona
això!"Un d´aquells moments d´inseguretat
i pànic del turista perdut? Doncs
això...I sí si...jo, que m´omplo de
valor per a superar la meva fòbia
escènica del moment em poso a la cua
mentre els meus ulls envien als meus
companys un fluxe de rajos ultraviolents
dient: mamons!...estic sola!...i ells
allà, juntets, amb les seves safatetetes
plenes de menjar...
I vinga...un plat, una tassa...i el
cafè¿?¿? una ràpida ullada i veig que el
cafè era un pas per
darrere...torna-hi...sorry...trenco la
cua, em poso per darrere d´un
paio...agafo cafè...i vinga tu! seguim
el recorregut...ous ferrats,
salsitxes...i una noia que em mira com
volent dir...que noia, et decideixes?
total, que en anglès li demano uns ous
ferradets...pero evidentment no
m´enten...i repeteixo: an egg (
senyalant lentament, com l´E.T, els
ous)...val ja els tinc...vaig
arrossegant la safata i la noia em va
seguint...he de demanar més coses!? Però
això no és un self service?...total...a
bread, toast...i una merdeta d´esmorzar
que em vaig fer! Tant ric com el meu
vocabulari anglès.
Quan per fi he acabat, agafo la
safata...pensant ( tothom m´està
mirant...uffff...calma....)...el meu
objectiu era arribar a la taula del fons
de tot, al costat de l´entrada...només
eren unes passes però per a mi, la
distància era maratoniana!...i llavors
va entrar en joc el climax de la meva
timidesa...vaig arrossegar tant la
safata mentre pensava en tot això que no
em vaig adonar que ja no hi havia més
superfície...i lentament, sense poder
fer res, vaig veure com la safata, tota
sola, volava per els aires amb plats,
tassa, an eggs, toast, milk...
Moment crucial en la meva vida gent...un
silenci BRUTAL...i tothom mirant-me,
però aquesta vegada de veritat! DIÓMÍO!
No pot ser! Vaig experimentar un viatge
extracorporal...i la que estava allà al
mig de tothom amb els ous per
terra...aquella era
jo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!
De cop i volta el silenci es trenca, les
cambreres es miren entre elles com
volent dir...uff aquesta...i apareix un
paio tot nerviós, cridant
"wachiguey!"...i jo, amb cara de
avemariapurissima, que m´agenollo
penitentment per a recollir trossets de
plats...i eggs...i llavors el paio, amb
un gest de desesperació, s´obre de
braços i cames i diuuu: STOP!!! Don´t
touch!!!!!!!!!! O algo
semblant......silenci...tothom
inmòbil...total...que vaig cap a la
taula on els meus companys no sabien que
era jo la del trencament de
plats...caminant cap a
ells...arrossegant els peus...vermella
com un tomàquet...amb el cap
baix....m´assec amb ells i els hi
dic....no vull esmorzar res!!!!!!!
BUAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!! I com una
tonta vaig posar-me a plorar....
I ells vinga a riure....molt maco...
Els dublinesos no oblidaràn mai aquest
dia...segur....
Quina tonteria veritat? Vaig superar la
vergonya de cop....però ja no he tornat
més al bar de J.Joyce..."s´acabó". | | | CASUM L´OLLA | 2007-03-26 (7/29) - Pujat per Meritxell - Comparteix
MA TIA EM FA COMPAR LA PELI DEL CASINO
ROYAL ( OO7) A DUBLIN PERQUE SEGUR QUE
EL MERCAT ES DIFERENT QUE L´ESPANYOL I
PORTARA MES COSSEEEETES EXTRES...I
REALMENT... AIXI VA ESSER!!!!
SI SENYOR !!!! PORTA UN DVD AMB LA
PELI, UN ALTRE AMB ELS EXTRES I UNES
TERGETES MOLTS XULES AMB FOTOS DE LES
ESCENES MES POPULARS DE LA PELI.....PERO
LA GRAN SURPRESA EL EXTRA MES CURIOS ES
QUE QUAN POSEM EL DVD DELS "EXTRES"
...SURT!!!!!
MINISTERIO DE EDUCACION ESPANOL BLA
BLA BLA .....VAYA CAGADA TIUS!!!! TOT EN
ESPANOL....JA LI HE DIT O AL VIRGIN
MEGASTOR TINDRAN AQUEST MES EL RECORD DE
"REFUNDS" DE TOTA LA SEVA EXISTENCIA O
REALMENT TIETA TU TINDRAS UNA GRAN
EXCLUSIVA...UNICA !!!!!
QUE US ASSEMBLA????? | | | CaMiNaNT PeR La iNCeRTeSa | 2006-10-22 (8/29) - Pujat per ROSER - Comparteix
8 dies i 8 nits a Dublín...
... i estic rebentada. No sé si és el
canvi d’aires, el nou ritme de vida, la
pluja, la extrema concentració que
necessito durant tot el dia, el procés
d’adaptació o... l’edat que comença a no
perdonar... però a les 9 del vespre ja
no m’aguanto els pets (com diuen a la
nostra terra...).
La veritat és que em pensava que em
costaria més adaptar-me, que patiria més
de homesick, que entendria menys a la
gent quan em parlés i que m’entendrien
encara menys a mi...
Ahir va ser la primera nit que vaig
sortir de marxa per Dublín. Aquí, la
gent queda entre les 8 i les 9 del
vespre (clar! A havent sopat!). I a les
3 de la nit ho tanquen tot... just quan
estas a la cresta de la onada... És
aleshores quan la camada absolutament
alcoholitzada es llença al carrer a
abordar els taxis que passen. És
dificilíssim que algun et pari, i més,
si estàs sol com estava jo després de
que els companys marxessin en direccions
oposades a la meva... Perquè? Doncs
perquè per persona extra que puja al
taxi ara cobren un plus... Després de
gairebé una hora buscant i esperant
inútilment pelada de fred "absolutly",
vaig anar a buscar el Nitelink, però
evidentment, no sabia quin era el que
millor m’anava a mi. Visc a mitja hora
en tren de Dublín, a Castleknock.
Resulta; que és el que jo no sabia, que
hi ha diferents Nite’s per anar al poble
aquest, i oh! Quina tonteria per part
meva, no li vaig especificar el barri al
que em va vendre el bitllet. En fi, que
vaig agafar el 39N, i hauria d’haver
agafat el 70N. Quan feia poc que
acabàvem d’arrencar, li vaig preguntar
al conductor a veure si em podria avisar
quan arribéssim a la meva parada ja que
“era la primera setmana que estava a
Dublín i no em coneixia la zona on
visc”. I va i l’home em diu “you’re in
the wrong bus!”. Merda!!! I ara què?? No
sé on putes sóc!!! Li vaig preguntar què
havia de fer... Em va dir que el que jo
havia d’haver agafat ja havia sortit, i
que el panorama dels taxis estava molt
fotut. Jo no sé si va ser la cara de
desesperació que se’m va quedar o què,
però acte seguit l’home em va preguntar:
“Estàs sola?” i jo li vaig dir que si.
Aleshores em va dir: “No et preocupis.
Quan tothom hagi baixat, et portaré on
vius. Aquest és el meu últim trajecte i
ja me'n vaig cap a casa”.
Senyors meus... encara queden bons cors
en el món... I... gent amb sort! Com
jo!
Ens varem acabar explicant la vida...
Ell es diu Amir, és Paquistanès i fa 12
anys que va arribar a Dublín sabent
menys del que jo sé ara d’anglès... I
aquest escrit és un homenatge a ell.
Thanks a lot Amir!
| | | 2006-08-27 (9/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix
Que Catalunya és diferent? Doncs apa que
Irlanda.......
Mai havia vist una senyal com aquesta;
la vaig veure a Baltimore | | | Irish Women | 2006-08-21 (10/29) - Pujat per Marc - Comparteix
DATING RITUALS
WHITE WOMEN
First date: You get to kiss her
goodnight.
Second date: You get to grope all over
and make out.
Third date : You get to have sex, but
only in the missionary position.
IRISH WOMEN
First Date: You both get blind drunk and
have sex.
Second Date: You both get blind drunk
and have sex.
20th Anniversary: You both get blind
drunk and have sex.
ITALIAN WOMEN
First Date: You take her to a play and
an expensive restaurant. Second Date:
You meet her parents and her Mom makes
spaghetti and meatballs. Third Date: You
have sex, she wants to marry you and
insists on a 3-carat ring. 5th
Anniversary: You already have 5 kids
together and hate the thought of having
sex. 6th Anniversary: You find yourself
a girlfriend.
JEWISH WOMEN
First Date: You get dynamite head.
Second Date: You get more great head.
Third Date: You tell her you'll marry
her and never get head again.
CHINESE WOMEN
First date: You get to buy her an
expensive dinner, but nothing happens.
Second date: You buy her an even more
expensive dinner. Nothing happens again.
Third date: You don't even get to the
third date and you already realized
nothing is going to happen.
INDIAN WOMEN
First date: Meet her parents.
Second date: Set the date of the
wedding.
Third date: Wedding night.
BLACK WOMEN
First Date: You get to buy her a real
expensive dinner.
Second Date: You get to buy her and her
girlfriends a real expensive dinner.
Third Date: You get to pay her rent.
Tenth Date: She's pregnant by someone
other than you.
MEXICAN WOMEN
First Date: You buy her an expensive
dinner, get drunk on Tequila, and have
sex in the back of her car. Second Date:
She's pregnant. Third Date: She moves
in. One week later ~ her mother, father,
his girlfriend, her two sisters, her
brother, all of their kids, her grandma,
her father's girlfriend's mother, her
two cousins, her sister's boyfriend and
his three kids move in and you live on
rice and beans for the rest of your life
in your home that used to be nice, but
now looks like a home along the Rio
Grande.
The POINT ?
DON'T YOU JUST LOVE IRISH WOMEN?
| | | Connemara | 2006-06-09 (11/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix
Això és la carretera que et porta a
Connemara des de Wesport.
Bin amb anglès vol dir cubell
d'escombraries? i Laden és carregat
de...?
Foto curiosa. | | | El català a Irlanda | 2006-05-02 (12/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix
Aquesta és una anècdota una mica
diferent al què s'explica normalment
però potser a vosaltres també us ha
passat quelcom similar sobre la nostra
llengua.
Quin professor o director d'estudis
irlandès no ha viscut o no ha estat a
Barcelona? La resposta crec que és 0.
Un dia, el director d'estudis de
l'escola on he estudiat anglès a Irlanda
per 2 anys consecutius, em va explicar
que ell va estar 2 anys estudiant i
vivint a Barcelona ...... Quan va acabar
d'explicar, no sé per què però vaig fer
la típica pregunta que et surt del cor i
que no pots evitar de fer-la: "Ah així
pots parles català? Ell se'm va quedar
mirant i va "bufar" una mica i es va
posar a riure.
La meva reacció va ser espontània: "li
vaig fotre una bronca brutal" pel fet
que bufés i li vaig recordar que
estudiar català a Catalunya era gratuït
i qui no el savia era perquè no volia.
El pobre "tio" va quedar glaçat i crec
que fins i tot es va encongir una mica
tot ell.
Després em va comentar que sí que el
podia parlar una mica perquè havia
estudiat al Consorci per a la
Normalització Lingüística.
Llavors, fredament vaig pensar: "Montse,
t'has passat un colló" i la veritat no
m'havia dit res dolent; arriba a dir
alguna cosa contra el català i crec que
llavors el mato de veritat.
No és habitual aquesta reacció amb mí,
però vaig mal-interpretar la seva
reacció i la veritat, ho va pagar una
mica car, encara que no li va afectar
massa perquè segueixo mantenint
esporàdicament contactes via email. | | | Cutxitrils i gent Txunga | 2006-02-03 (13/29) - Pujat per Marc - Comparteix
Bé, el tema és que un cutxitril és un
cutxitril i jo vaig buscar habitació en
dues tongades; al setembre/octubre i al
març. Moltes cases eren cutxitrils sense
res especial, però també n’hi havia
algunes amb un element que les feia
diferents…a vegades no són les cases
sinó les persones.
1. Un apartament a Camden Street, just a
sobre d’un take-away que es diu Pizza
Roma. Era tot el bloc sencer. Es veu que
hi havia hagut convidats i en entrar a
la sala d’estar hi havia un tiu dormint
al sofà. Es va despertar i portava una
ressaca impressionant. Just al costat
del sofà estava ple de pipes per terra.
Hi havia 9 persones i un sol lavabo amb
dutxa. Em van dir que no hi havia
problemes perquè tenien horaris
diferents. D’acord, adéu!
2. M’estaven ensenyant una casa (a
Fairview) i passant per la sala on hi
havia la rentadora vaig veure que hi
havia un mitjó al terra; es notava que
portava molt de temps allà perquè al seu
voltant s’hi havia creat un ecosistema
propi. El tiu em va dir que ningú no
sabia de qui era i per això estava
allà.
3. Un apartament a prop de la fàbrica de
patates Tayto. Estavem dins la casa i
semblava que estiguéssim dins d’una
xurreria.
4. Un apartament on havies d’apartar un
sofà per poder entrar a la sala d’estar
i un tenia la taula de l’ordinador just
al costat dels fogons.
5. Com ja vaig explicar, a Dublin moltes
cases no tenen número, i quan era de nit
havies de passar pel jardí. Hi ha moltes
cases que tenen un sensor i quan
t’apropes molt (per veure quin número
és) s’encén un potent focus que et deixa
encegat i a sobre quedes com un
mangui.
6. Una noia belga que li preguntava al
seu gat si jo li agradava. A sobre
estava asseguda en una butaca i
acariciant-lo; semblava el dolent aquell
de l’Inspector Gadget.
7. El dia de St. Patricks vaig anar a
veure una casa a Drumcondra. Toco el
timbre. M’obre la porta un tiu amb una
birra a la mà i que només portava
pantalons. Comencem a pujar les escales
i el tiu es fot una hòstia. Arribem a
l’habitació i el molt burro em pregunta
a mi quin era el preu de l’habitació. A
sobre el tiu de tant en tant anava
fotent rots (no se’ls podia aguantar).
Finalment anem cap a la sala on hi havia
els seus amics “hello, hello” i de cop
es foten tots a riure com desesperats.
Anem cap el rebedor, el tiu agafa un
boli per apuntar el meu telèfon, li cau
el boli al terra… Li vaig dir que ja li
enviaria un mail. El dia de St. Patricks
no visiteu cases.
8. A vegades visitant una casa et
trobaves amb persones que ja havies vist
visitant altres cases i deies “quin
cutxitril la casa de l’altre dia!”.
| | | Allotjament a Dublin | 2006-02-01 (14/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix
Ostres!!! Ara me'n recordo d'un altre
alberg, The Frederick, a O'connell
Street que a part de ser la gent més
cutre i repel.lent que el PP de Madrid,
em volien fer pagar amb dòlars i no pas
amb euros i a sobre, l'import era una
mica més elevat perquè és clar, la
diferència amb dòlars.......
Vaig muntar un "pollu" impressionant tan
a l'alberg com a la guia que oferia
aquest alberg. Finalment no vàrem
arribar a la sang perquè em van tornar
ràpidament els diners que havia pagat
per avançat.
Fins i tot el manager de l'alberg em va
demanar disculpes i va voler-se excusar
una mica del què havia passat.
| | | Allotjament a Dublin | 2006-01-29 (15/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix
La veritat és que el que en Marc diu és
ben i ben cert; hi ha llocs que n'hi ha
per llogar-hi cadires.
Normalment quan viatjo a Dublin estic a
una casa molt a prop del castell de
Clontarf, on hi ha una família que em
coneix de varios anys. A vegades quan
haig d'estar poc temps, prefereixo més
estar al Centre per agilitzar el temps
ja que l'autobús que va a Clontarf dóna
més volta que un torero a una plaça de
toros.
Un cop vaig decidir dormir una nit a una
Guesthouse que es deia Cliften
Guesthouse, prop del Centre James Joyce.
Vaig reservar una "single room" i mentre
dormia vaig somiar que uns bitxos
m'atacavan; em vaig despertar del susto
i la sorpresa va ser que no estava
somiant sinó era real: uns bitxos
marrons m'estaven atacant de veritat.
Aquella nit m'havia de llevar a les 5h
del matí perquè el vol em sortia a les
7h del matí; si la nit era curta....se'm
va fer llarguíssima.
Després prop d'allà, a Upper Gardiner
Street hi ha una altra Guesthouse que es
diu Marian Guesthouse que no hi ha
bitxos però, la família és del més
estúpid que pots trobar a Dublin. Només
entrar em van demanar els diners per
pagar les nits, jo els vaig dir que no
pagava res fins que no veiés primer
l'habitació; l'home va sortir com una
fiera i no sé exactament el què em va
dir: jo el vaig engegar..... en
català.
| | | Adreces | 2006-01-29 (16/29) - Pujat per Marc - Comparteix
Avui tractarem el tema “via crucis en la
recerca d’habitació a Dublin”. No sé si
s’hauria de posar a l’anecdotari, a info
útil o a Per què.
Bé, començarem pels anuncis a
www.daft.ie. Totes les habitacions estan
en cases “gorgeous”, “refurbished”,
“close to all amenities”, “2 minutes
from the bus stop”. I la gent? Ui la
gent! Tots són “easy going”, “nice
people”, en resum, la crème de la crème.
I les que em feien més gràcia eren les
“gay friendly house”.
1. Truques al tiu “easy going” i només
per la manera com diu “hello” ja venen
ganes de dir-li “tu easy going? Tu ets
un fill de puta!”.
2. Jo no sabia que si trucaves d’un
mòbil a un fixe, havies de marcar el
prefixe de Dublin encara que estiguessis
a Dublin. Llavors sempre que trucava
sortia una veu dient “the number you are
dialing is not in service, please check
and dial again”.
3. A vegades l’habitació ja no era
lliure i rebies com a resposta un “the
room is gone”; les primeres vegades em
venien ganes de demanar “where?”.
4. L’adreça: el catxondeo padre. Un
carrer pot tenir un nom més algun altre
“additiu”. Exemple : et diuen Foxborough
; doncs hi ha Foxborough Avenue o
Foxborough Close, o Court, o Downes, o
Drive, o Gardens, o Glen, o Green, o
Grove, o Hall, o Heights, o Hill, o
Lane, o Lawn, o Meadows, o Park, o
Place, o Rise, o Road, o Row, o Villas,
o Walk. Només falta Foxborough
Suputamadre.
5. Arribes al carrer i has d’investigar
com van els números: hi ha carrers que
van igual que aquí, és a dir, senars a
una banda i parells a l’altra; després
n’hi ha que van seguits 1, 2, 3, etc i
al final del carrer continuen per
l’altra banda; o sigui que la casa amb
l’últim número està davant del número 1.
Tot això quan hi ha números a les cases,
evidentment. A vegades n’hi ha una que
en té i has d’anar calculant després per
les altres per saber a quin número ets.
El cas que era ja de traca i mocador era
a Mount Tallant Avenue. Havia de visitar
una casa on vivia un noi de Sant Hilari
Sacalm, em va dir que era el número 13 i
que era una porta verda. Arribo al
número 13 i la porta era blanca…casun
l’os pedrer! Vaig continuar per veure si
el carrer començava en un altre lloc,
però res. Després de donar unes voltes
vaig trucar al de Sant Hilari i ens vam
trobar al principi del carrer. Es veu
que per les dues bandes hi havia els
mateixos números i jo m’havia equivocat
de banda. En aquell moment vaig dir que
allò era una farsa i que em tornessin
els calers.
6. Plaques a les parets dient el nom del
carrer? Però que dius ! Coneixeu la
cançó d’U2 « Where the streets have no
name » ? Doncs estic segur que es
refereixen a Dublin.
7. Quin és el cognom més comú a Irlanda?
Murphy. Doncs és per això que la llei de
Murphy és la que impera. Quan ja has
resolt els problemes dels punts
anteriors vas caminant fins a la casa a
visitar, que té el número 25 però et
trobes que l’última casa és la 24.
Collons !!! Preguntes a algú de per allà
i et diu que el carrer continua per una
altra banda sense cap sentit urbanístic
ni lògic. I el millor de tot és que t’ho
diuen com si fos normal!
8. Finalment veus la casa i és un
cutxitril i et preguntes, tant d’esforç
per això ?
Bé, algun altre dia ja escriuré sobre
els cutxitrils.
P.D. Aquesta és la foto de la meva
segona casa a Dublin. 541, Griffith
Avenue Extension, Glasnevin. La senyora
de la finestra és la meva mare i el de
la samarreta blanca un
servidor...
Més info a www.daft.ie
 | | | Històries del B&B | 2006-01-17 (17/29) - Pujat per Marc - Comparteix
Vinga doncs, som-hi.
1. Una nit estava jo dormint sol en una
habitació de 6 i van arribar 3 tius i 2
ties; tots escocesos menys un anglès de
Manchester (John). Tots amb una caraja a
sobre kepaké (amb premi especial pel
John). El tiu anava amb una ampolleta de
whisky (petate em sembla que es diu) i
li anava fotent. Al final es va fotre
dins del meu llit. Sort en vaig tenir
que un dels altres li va dir que li
trencaria la cara si no em deixava
tranquil. A sobre de tant en tant anava
preguntant "is there anyone who wants to
fuck with me?" (i amb accent britànic
que encara fa més ràbia). Com que anaven
6, hi havia una noia separada del grup i
al dia següent em van dir si em podia
canviar d'habitació. Oi tant!
2. Normalment estava al B&B Barnacles
però una nit no hi havia plaça i vaig
anar a un que es diu Avalon House. Em
vaig fotre a dormir, blablabla. A mitja
nit em van venir ganes de pixar i vaig
anar al lavabo que era al passadís. Un
cop vaig tornar a l'habitació a la
llitera de dalt vaig veure una parella
que se'm van quedar mirant i jo a ells
també. Em vaig fotre al llit i al cap
d'una estona vaig començar a escoltar
nyigu nyigu...estaven follant!
Impressionant! La veritat és que em vaig
emprenyar molt i de tant en tant anava
fotent cops de peu al seu matelàs. A
sobre l'endemà al matí em vaig trobar el
tiu a les dutxes i el molt cabrón em
mirava malament.
3. Barnacles again. El pitjor dels B&B
és el cap de setmana perquè hi ha molta
gent de fora que ve a Dublin a
emborratxar-se. Una vegada ja estava
dormint i van arribar els garrulos. N'hi
va haver un que se m'acosta i em tira el
fum del porro a la cara. Bé nanu, bé. En
el mateix grup n'hi havia un que només
entrar a l'habitació a les 6 de la tarda
em va preguntar directament si jo era de
Txecoslovàquia; jo vaig pensar "collons
que patirem avui!".
4. Estava jo dormint i em va trucar una
amiga d'aquí; jo vaig sortir al balcó
per no molestar als de l'habitació i al
balcó em trobo un de l'habitació del
costat (hi havia un balcó comú) cridant
com un boig als del carrer i fotent-se a
pixar. Em va veure amb el mòbil i va
començar a cridar-me i a intentar-me
abraçar.
La moral d'aquesta història: els nois a
aguantar i les noies mireu sempre que us
posin en habitacions de noies o senyores
(les mature i no tant mature que es
passen tot el divendres per la tarda
arreglant-se). La veritat és que el dia
que vaig anar a "casa" (és a dir, a
compartir pis) em vaig sentir afortunat;
a sobre era amb 3 noies però això ja ho
explicaré un altre dia, no em vull fer
amb el monopoli de la secció.
Més info a | | | El doctor McHugh | 2006-01-14 (18/29) - Pujat per Marc - Comparteix
Jo cap allà al novembre 2003 tenia una
forta cuissor a les cames (part
interior) i a la zona testicular. Al
final no aguantava més i vaig trucar a
la Seguretat Social per a que em
donessin el telèfon d'algun metge que
tingués la consulta prop de casa. Va
tocar el doctor McHugh (a Ballymun Rd).
Tenia hora a les 8.30 i vaig arribar uns
5 minuts abans. El tiu va arribar a les
8.30 amb un tros de Mercedes de dues
places, verd clar metalitzat, americana,
corbata, engominat. Jo vaig flipar,
volia dir-li "ese peatxo de McHugh!".
Vam entrar i em va dir que m'esperés a
la sala d'espera. Al cap de 5 minuts la
seva secretària em va dir de passar al
despatx del McHugh. Li vaig explicar
quin era el problema i em va dir de
posar-me dret i de baixar-me els
pantalons i alguna cosa més que no vaig
entendre. Em va semblar que havia dit
pantalons i calçotets, però només em
vaig baixar els pantalons pensant
"aquest tiu potser m'ha dit els
pantalons i si em quedo en pilotes es
pensarà que sóc un depravat". Després
l'amic McHugh em va dir que els
calçotets també. El tiu m'agafa pel
collons i em diu "cough". Jo allà agafat
pels collons i tossint. Em va dir que
era una inflamació, em va receptar unes
pastilles i tira milles; també em va dir
que Barcelona era una ciutat amb molts
manguis. Jo quan tornava cap a la feina
en bus reia sol tot pensant "qui
m'hauria dit a mi que el tiu que ha
arribat en Mercedes, corbata, americana
i engominat, al cap de 10 minuts
m'estaria tocant els collons
literalment! | | | Qui ho diria? | 2005-12-08 (19/29) - Pujat per Àngel - Comparteix
La veritat és que després de més de 2
anys a Irlanda me n'han passat unes
quantes de bones. Ja tan sols arribar
vaig trobar feina de netejador
d'ordinadors. Sí, sí, tal com sona, em
dedicava a netejar els teclats dels
ordinadors de les empreses
d'assegurances, bancs, etc. Una feina
que mai n'havia sentit a parlar abans de
venir a aquest país, ben curiosa la
veritat. Us imagineu gent contractada a
Barcelona per netejar els ordinadors de
les sucursals de la Caixa???? Jo abans
no, però ara ja no ho trobaria tan
estrany. I va ser en aquesta feina on em
va passar una anècdota que mai se
m'oblidarà. Estava netejant els
ordinadors d'una sucursal del banc AIB a
les afores de Dublín. Ja estava acabant
els últims ordinadors, devien ser les 11
del matí o així. Jo netejava mentre els
treballadors del banc feien la seva
feina, atenent als clients quant de cop
sento un crit: "Where is the fucking
money????", "Where is the fucking
cash??"... sí, sí, suposo que us podeu
fer una idea del que vindrà a
continuació. Doncs eren dos lladres amb
passamuntanyes. Un havia agafat el
treballador de seguretat de la sucursal
i li apuntava al coll amb un matxet de
30 centímetres, mentre l'altre
s'encarregava de tancar la porta i
començar a obrir les caixes mentre
espantava als treballadors amb crits i
cops. Ja em veieu a mi allà sense
poder-m'ho creure. La veritat és que
pensava que ho estava somiant, i lo
curiós del cas és que els tios em
preguntaven a mi on era la caixa... i jo
què collons havia de saber.. jo prou que
els hi assenyalava el logo de la meva
camiseta on hi deia ben clar que jo era
un treballador de la neteja. També us
podeu imaginar les reaccions dels
treballadors. Jo tenia 3 noies als meus
peus. Una que li venia un atac, l'altre
que m'agafava amb tanta força que no
podia ni moure'm i l'última que estava
delirant. Sort n'hi ha que es va quedar
en un ensurt. Van obrir un parell de
caixes, van agafar una mica d'efectiu i
van fotre el camp.
Qui m'hagués dit mai que viuria un
atracament a Dublín netejant teclats
d'ordinadors???? | | | Paginació: 12 | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
